EL CASTELL MEDIEVAL

El Castell d’Ulldecona és un símbol identitari inqüestionable del nostre poble. Amb la seva imponent silueta i caràcter, reflectit també en l’escut local, encara ara aporta valuosa informació sobre l’evolució històrica i cultural d’una zona clau en el control del territori. Al llarg de la Història la seva situació estratègica com a punt de control de les rutes i com a límit entre els regnes cristians i musulmans, ha deixat restes de les diverses fases d’ocupació humana. Els ibers ja es van establir al capdamunt del turó per a vigilar la resta d’assentaments ibèrics amb que estaven relacionats visualment i socialment. Les poques estructures que sobresurten a la part nord del recinte emmurallat de fa més de dos mil·lennis, constaten que, ja en aquella època, la seva importància estratègica era vital. No es té constància de la més que probable ocupació romana però, seria probable que existís algun punt de control donada la proximitat i el domini visual que es té sobre la vital Via Augusta amb tots els seus ramals intercomunicats i les més que probables viles romanes amb les seves explotacions agrícoles. Més visibles són els vestigis de l’ocupació àrab del segle VIII a l’XI. Destaquen les restes de la muralla construïda a l’antiga cel·lòquia militar, culminada per dues torres de control encara molt visibles en l’estructura del conjunt actual. La reconquesta cristiana del llevant peninsular va fixar la frontera entre els regnes cristians i els musulmans a l’actual riu Sénia. I fou llavors que es començà a edificar l’actual fortificació militar cristiana sobre l’anterior fortificació musulmana. L’encàrrec es va fer el 1178 a l’Ordre de l’Hospital per Alfons el Cast. Aquest seria el bressol de la Ulldecona medieval amb la primera Carta Pobla el 1222, aprovada al mateix turó.